divendres, 1 de juliol del 2011

d'Hipoteques i Dacions (capitol 1: d'on venim)


Primer anem a explicar que és una dació: doncs és la liquidació d'un deute a canvi d'un bé (en el cas que ens afecta es tractaria d'entregar a la entitat financera l'habitatge a canvi de liquidar el deute pendent).

En segon lloc explicaré que és un préstec hipotecari: Es tracta d'un préstec monetari (generalment a càrrec d'una entitat financera -ja que són, normalment, qui disposa de més disponibilitat de diners-) amb una garantia de pagament (normalment un immoble o edificació). La hipoteca és la garantia en si. Lo habitual és que al ser una empresa, la entitat vulgui tenir uns guanys a canvi de deixar els diners (possiblement una ONG poder demanaria un interès que no superés l'EURIBOR -si no demanés això, tindria directament pèrdues- pels diners prestats, però no he vist masses ONG fent préstecs hipotecaris). Ah, l'EURIBOR és el tipus d'interès de la zona Euro (és a dir, l'interès que cobra un banc a un altre per deixar-li diners)

Ara farem un esborrany de la situació els darrers 10 anys: s'ha construït com mai s'havia arribat a fer en aquest país (aprx. 5.000.000 d'habitatges, al mateix temps que va aparèixer un rumor que deia "el totxo mai baixa" -crec que s'hauria de fer ús sovint de les hemeroteques per veure la realitat i no deixar-nos enganyar per llegendes urbanes-). També va haver-hi un gran augment de població (principalment immigració) d'aprox. 4.800.000 persones; és a dir, que ni l'increment de població (i suposant que a cada habitatge només hi visqués una persona, fet poc creïble quant moltes persones sol·licitaven precisament un reagrupament familiar) justificaven tants habitatges, ni que els preus només augmentessin: dada que contradeia les teories econòmiques que diuen que quan la oferta supera la demanda, la tendència de preus és a la baixa. Però com ja sabem, això no passava, si no que els preus augmentaven i la gent volia comprar abans no augmentessin més, així que anava a una entitat financera a demanar un préstec hipotecari; llavors, la entitat, feia taxar la finca objecte de garantia de pagament de la hipoteca (per una empresa homologada pel banc d'Espanya) per saber el valor d'aquesta finca i així vincular-ho al l'import que podia deixar (en alguns casos de més del 100%... és a dir deixaven més que el valor de la finca) això vol dir que la persona, demanava uns diners que havia de tornar amb uns interessos, que en alguns casos, podien superar el valor de la mateixa garantia (pis o casa)!! Cap problema... si seguim com a mínim amb els mateixos ingressos amb els que comptàvem quan vam signar la hipoteca i els interessos de la mateixa no pateixen increments considerables... però les coses, van canviar...